Des de finals del segle XII, Lleida jugà un paper importantíssim en les vies de peregrinació a Compostel·la. Tant des del Pirineu com des de la costa, tots els camins catalans hi confluïen, de manera que la ciutat esdevingué una etapa important de la gran ruta, alhora que punt de trobada i intercanvi, socors i acollida de viatgers i pelegrins. 

A la Seu Vella, se li dedicà una capella des de ben aviat, molt a prop de l’altar major, on tres capitells d’excel·lent escultura narren la condemna a mort, la decapitació, el trasllat del seu cos a Galícia i la descoberta del seu sepulcre. La imatge de Jaume el Major també serà present a la imponent porta dels Apòstols, on anava vestit de pelegrí, amb el seu barret i la petxina característica, el sarró i un bastó.

De petxines, també se’n veuran a les pintures que decoraven els murs de la Pia Almoina, institució benèfica emplaçada a la Canonja on foren representades escenes amb pelegrins i pelegrines menjant i bevent al voltant d’una taula. Les pintures, avui conservades al Museu de Lleida: diocesà i comarcal, són un altre exemple de l’acolliment dels qui feien la ruta a Santiago. Finalment, la capella del Peu del Romeu, a la confluència dels carrers Major i Cavallers, recorda el punt exacte on, segons la llegenda, Sant Jaume es clavà una punxa al peu que aconseguí retirar amb la llum d’uns fanalets que uns àngels des del cel li baixaren.