El recinte fortificat que envolta el turó amb els seus baluards de defensa, panys de muralla, camins de ronda, túnels, etc., és el resultat de diferents intervencions portades a terme en el context dels conflictes bèl•lics d’època moderna i contemporània. Tanmateix, no són les úniques estructures defensives que la ciutat de Lleida ha conegut.
La ciutat romana d’Ilerda i la Larida musulmana ja foren fortificades. El fet que es tracti de ciutats acròpoli les obligà a disposar d’una ciutadella al capdamunt del turó i muralles que encerclaven el nucli urbà estès als seus vessants mirant en direcció al riu Segre. El mateix passà amb la Lleida medieval, on la muralla amb diferents torres i portes aprofità les estructures andalusines i les amplià tímidament.
Això no obstant, l’aparença d’inexpugnabilitat quedà en evidència durant la segona meitat del segle XV en el marc de la guerra civil contra Joan II, amb una desfeta del turó i de les seves defenses. S’imposà a partir d’aleshores la necessitat de millorar la fortificació, necessitat que es féu del tot palesa amb l’arribada de l’època moderna i de l’artilleria pesant a escala europea.