L’any 2013, es celebren, entre altres, dues efemèrides històriques que impliquen de manera molt significativa la ciutat de Lleida i el Turó de la Seu Vella, i que tenen també un important abast nacional, especialment pels territoris del Pirineu.

Es compleixen 800 anys de la batalla de Muret (setembre de 1213), que va posar fi a les aspiracions de domini polític català en terres occitanes (Foix, Tolosa, Carcassona, Montpeller...) El regne d’Aragó i Catalunya va haver de renunciar davant de França a la influència i control sobre aquests territoris. En aquesta batalla, episodi de l’anomenada croada contra els càtars,  hi morí Pere el Catòlic en defensa dels seus súbdits dels comtats transpirinencs.

És el mateix Pere II d’Aragó que consta a la primera pedra de la Seu Vella, constructor del Castell del Rei i que privilegià la ciutat iniciant el període de creixement i esplendor que desplegaria el seu fill, Jaume I, reconegut com a Rei a Lleida l’any següent. Jaume I protagonitzaria l’expansió de la corona, en endavant adreçada cap al sud.

Es celebra també el 700 aniversari de la signatura d’Era Querimònia. Es tracta d’un privilegi concedit per Jaume II el Just, l’estiu de 1313, al seu castell de Lleida, on es reconeix el dret històric de la Vall d’Aran. Els aranesos veuen recollits els seus costums i els seus usos, a la vegada que obtenen el dret sobre terres, aigua, boscos, caça, pastures.. mentre es mantenen dins el regne.

Cal esmentar també, en la tradició transpirinenca dels tractats de lligues e patzeries, el gran pacte signat l’any 15113, el tractat dels Plans d’Arrem, on es reuniren els representants de diferents valls i contrades a banda i banda de la frontera per acordar el seu règim d’intercanvis i col•laboracions al marge dels destins bèl•lics o polítics de França i Espanya.

Del món medieval occità en va arribar a Lleida una important aportació cultural i econòmica.

En relació a la primera, en destaca la tradició romànica tan present en l’escultura de la Seu Vella i la poesia dels trobadors i trobairitz que protagonitzà un brillant moment de la literatura europea.

L’aportació econòmica és conseqüència directa del gran nombre d’occitans, alguns d’ells càtars, que es traslladaren a Lleida on van convertir-se en un important nucli de comerciants i manufacturers (del tèxtil i de la pell) i que ajudaren a bastir la prosperitat lleidatana dels segles XIII i XIV.

Per tot això, creiem que aquestes dates històriques poden sustentar un seguit d’activitats culturals i d’estímuls econòmics, a més de comprometre novament la relació de Lleida amb la Vall d’Aran i amb les terres veïnes de Tolosa i Foix, i commemorar conjuntament uns fets d’interès per a la resta de Catalunya i Europa.

Cal esmentar entre els precedents, l’agermanament de Lleida amb Foix (fa 50 anys), la col•laboració de la Paeria amb diferents estaments de Tolosa i d’altres ciutats en diferents àmbits (educactiu, comercial, turístic), l’actuació de la Comunitat de Treball dels Pirineus, i en els darrers anys la important tasca que des de la Direcció general de Política Lingüística i les entitats lleidatanes s’ha fet amb el Premi Llanterna Digital i amb la Mostra de Cinema Occità, dos referents culturals de qualitat d’aquesta relació aranesa i transfronterera.

Aquestes activitats volen ser també un reforç i una col•laboració per consolidar i dotar de nous recursos la Càtedra d’Occità que va crear fa poc temps la Universitat de Lleida.

S’exploraran també les possibilitats d’afegir a la commemoració algunes activitats econòmiques que refermin el bon posicionament de Lleida en els contactes amb una àrea tan activa com la germana Occitània.