El més curiós d’aquesta porta datada l’any 1708, és l’escut que la presideix. Sota la corona, símbol de la monarquia hispànica, es poden distingir els regnes de Castella i Lleó, tant en les particions superiors com en les inferiors. Al centre, les flors de lis recorden la branca dels Anjou de la Casa de Borbó, mentre que el regne de Granada es representa a la part més inferior de l’escut.  Tanmateix, hi manquen les quatre barres de la Corona d’Aragó. Evidentment, no es tracta d’un oblit casual.

Malgrat que els primers escenaris de la guerra cal localitzar-los a Europa, a partir de l’any 1704 la península Ibèrica també hi quedà plenament involucrada. Castella es mantingué fidel a Felip V, mentre que Catalunya, Aragó, València i Mallorca es posicionaren a favor de Carles d’Àustria, proclamat rei a Viena un any abans. A la derrota soferta pels austriacistes a Almansa (Albacete) l’abril de 1707, seguiren les de València i Aragó. El proper objectiu era Catalunya. La primera ciutat que es rendí fou Lleida el novembre d’aquell mateix any. Barcelona, però, resistí fins al 1714, motiu pel qual, la Corona d’Aragó no hi és encara a l’escut.
 

Passada la porta principal de la fortificació, trobaràs el següent QR.