El carrer de Bonaire Alt, on l’aire era bo, discorria paral•lel entre la Canonja i el Castell del Rei. El carrer de la Bisbalia, dit així perquè el Palau Episcopal n’era l’edifici més important, feia el mateix, però a la banda on la catedral s’encara al riu Segre, mentre que el carrer de la Claustra passava per davant de la façana de la Canonja i conduïa cap a les Grades Menors. Aquests són els noms d’alguns dels carrers que envoltaven la catedral a l’època medieval. Lluny de l’animació que tingueren en aquells temps, ens queda el que no ha canviat. Un joc de volums a l’església que troba descans en l’horitzontalitat del claustre i vertigen en el campanar.

Un recorregut al voltant de la catedral també permet comprovar com la façana de la catedral encarada al Castell del Rei és sòbria i austera. No passa el mateix amb la façana orientada al riu Segre, que, lliure d’obstacles per a la seva contemplació, acaparà tot el protagonisme arquitectònic i escultòric. Les portalades, espais profusament esculturats, seran un dels elements distintius de la Seu Vella.