|

NIU DE METRALLADORES 1 Son dos nius. Un es troba al nord-oest del turó, entre els carrers de Monterrey i de Camp de Mart. Es conserva l’estructura, però no el sostre. Construït amb formigó, és de petites dimensions doncs estaria destinat a l’artilleria lleugera.És difícil datar-los amb exactitud, per bé que, molt probablement, es van construir després del primer gran bombardeig que va patir Lleida el 2 de novembre de 1937 amb l’objectiu de millorar les defenses de la ciutat en aquest sector.
|
|
|
|
|

NIU DE METRALLADORES 2 Localitzat a l’altre extrem de camp de Mart, al costat de l'escola bressol "La Faldeta", es troba en un estat força malmès
|
|
|
|
|

BÚNQUER El búnquer està situat a tocar dels Pous de Gel del segle XVII. És ben visible des del nord-est de la ciutat, malgrat que habitualment els búnquers s’intentaven camuflar en el paisatge. Fou construït aprofitant part de la fortificació militar ja existent (contrabaluard de Louvigny). El seu aspecte exterior, generós en dimensions, contrasta amb l’espai reduït de l’interior, destinat a l’artilleria. Les troneres obertes en els murs oferien un camp visual ampli i permetien controlar l’accés a Lleida seguint la via del tren. De la mateixa manera que els nius de metralladores, sembla que, molt probablement, fou construït després del primer bombardeig que patí Lleida el 2 de novembre de 1937.
|
|
|
|
|

PLATAFORMA BATERIA ANTIAÈRIA (BALUARD DEL REI) Situada al fons del Baluard del Rei, és una estructura circular construïda amb blocs de pedra damunt la qual es col·locava la bateria antiaèria per defensar la ciutat de possibles bombardejos. Ocupa un lloc altament privilegiat doncs domina tot el marge dret del riu Segre així com la veïna Aragó.No és l’única estructura defensiva antiaèria del turó. Al Baluard de la Reina, n’hi ha una altra. Tant una bateria com l’altra, ja estaven construïdes abans del primer bombardeig que patí la ciutat de Lleida el 2 de novembre de 1937, malgrat que aquell dia, les sirenes no van funcionar i el bombardeig agafà tothom desprevingut.

PLATAFORMA BATERIA ANTIAÈRIA (BALUARD DE LA REINA) Situada en un dels extrems del baluard, també té planta circular i està construïda amb blocs de pedra. Ocupa un lloc també elevat, per defensar en aquest cas, el marge esquerre del riu Segre. De la mateixa manera que la plataforma antiaèria del Baluard del Rei, ja estava construïda abans del primer bombardeig que patí la ciutat de Lleida el 2 de novembre de 1937.
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
REFUGI ANTIAERI Situat sota el Castell del Rei, el refugi està excavat a la roca i passa força desapercebut. La porta que es veu del refugi, és la d’entrada, mentre que la porta de sortida queda camuflada pel mur de contenció exterior situat a prop d’aquesta porta. Consta d’un llarg passadís al final del qual hi ha dues bifurcacions. No presenta l’aspecte cuidat de molts altres refugis conservats arreu del país. Tampoc te llum. El refugi no va quedar destinat a la població civil, sinó als soldats encara presents en les casernes militars de la Seu Vella i del Castell del Rei. Molt probablement, fou construït a correcuita després del primer bombardeig que va patir Lleida el 2 de novembre de 1937, quan avions Savoia-Marchetti S-79 italians van bombardejar la ciutat. Un bombardeig cruel contra la població civil que fou una autèntica massacre. Els indrets més afectats foren l’antic Mercat de sant Lluís i l’antic Liceu Escolar.

CASTELL DEL REI. EXPLOSIÓ 1936. DESAPARICIÓ NAU SUD-OEST El castell del Rei fou el palau que va acollir els diferents reis de l’antiga Corona d’Aragó quan feien estada temporal en la ciutat. Fou construït entre finals del segle XII i finals del segle XIV. Tenia planta rectangular amb quatre naus disposades al voltant d’un pati central o pati d’armes. Només es conserva una part de la nau sud-est o Sala de Corts. Una bona part de la desaparició dels volums del Castell del Rei es deu a l’explosió que va tenir lloc a principis/mitjan agost de 1936. Malgrat la poca informació que es conserva, a conseqüència de l’explosió va desaparèixer la nau sud-oest, una nau que, construïda al llarg del segle XIII, havia quedat destinada a capella del castell. La desaparició de la resta de volums està documentada els anys 1735, quan fou destruïda la nau nord-oest per construir en el seu lloc sis troneres encara visibles, i l’any 1812, quan l’explosió del polvorí instal·lat dins de la Torre dels Jueus, provocà la desaparició de la nau nord-est, part de la sud-est i el cimbori de la nau sud-oest.
|
|
|
|
|

CASTELL DEL REI. SALA DE CORTS. PINTURES MORES En un dels murs de la Sala de Corts, es conserven unes pintures força curioses, que malgrat no estar restaurades, deixen entreveure un desert, un dromedari, una distingida construcció de color blanc, una mitja lluna amb dos fusells a la part superior esquerra i una estrella de sis puntes a la part superior dreta. Tots aquests elements permeten atribuir les pintures a les tropes regulars marroquines que, organitzades en tabors o batallons, van participar en la Guerra Civil Espanyola. Durant l’ocupació de Lleida els dies 2 i 3 d’abril de 1938, hi ha documentada la participació dels tabors de l’ Ifni-Sàhara i el de Melilla, tabors que molt probablement, un cop ocupada la ciutat, van ser traslladats al castell que ja estava adaptat als usos militars i compartimentat en dos pisos.
|
|
|
|
|

VIVA ESPAÑA Aquestes dues paraules visibles sobre les pedres, a tocar de la porta d’entrada a la Seu Vella per l’edifici de la Canonja, constitueixen un testimoni de l’exaltació i propaganda política del règim franquista. Durant el transcurs de la guerra civil i el període de postguerra, aquests eslògans i símbols es trobaven de manera habitual exposats a les façanes de les esglésies i als carrers principals de pobles i viles.

ESCULTURA "SEQUERA" MEMORIAL DEMOCRÀTIC “Sequera” és el títol del monument escultòric inaugurat el 4 de març de 2023 en record de les víctimes del camp de concentració que hi va haver a la Seu Vella durant la Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’una font, no funcional, que només brolla aigua els dies de pluja en record d’un dels molts turments que van patir els presoners del camp de concentració: la set. Instal·lada en el mur situat davant de les escales d’accés al Turó per la Porta del Lleó, és obra de les alumnes de l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol, Olga Kurylyshyn i Sheila Salse.

LÀPIDA DE MAGÍ MORERA. POEMA DEL CAMPANAR Durant la Festa Major de 1912, a l’exterior del campanar, es va col·locar una làpida amb el poema més conegut i més recitat que s’ha escrit sobre el campanar. La làpida, amb el poema de Magí Morera i Galícia (1853-1927), fou un homenatge al poeta i també tot un acte de protesta i d’atreviment, doncs tot el turó en aquelles dates era militar. La làpida, a més de mostrar el sonet escrit en català, també mostra els impactes de bala que va rebre, molt probablement, pel fet d’estar escrita en català. Des de la seva restauració l’any 2007, es troba situada a l’interior del claustre, a tocar de “l’escala cargolada, que als ulls dona mareig i al cor neguit”, tal com va deixar escrit el poeta.
|
|
|
|
|

|
|
|
|
|
LA SEU VELLA, CAMP DE CONCENTRACIÓ Després de l’entrada de les tropes franquistes a Lleida el 3 d’abril de 1938, la Seu Vella, convertida en caserna militar des de mitjan segle XVIII, va quedar transformada en un camp de concentració i classificació de presoners republicans. Tots els presoners que arribaven a la ciutat eren conduïts a la Seu Vella per a la seva classificació en afectes i desafectes al règim. No fou l’únic camp de concentració de Lleida. També hi havia el del Seminari Vell i el de la Fàbrica Vilalta, ambdós desapareguts, però el de la Seu Vella era el més gran i el més aïllat de la ciutat. Segons els estudis més recents, el camp arribà a confinar entre 4.000 i 7.000 presoners fins l’agost de 1940, data en què, probablement, va deixar de funcionar.
|
|
|
|
PLÀNOL D'UBICACIÓ DELS VESTIGIS DE GUERRA CIVIL AL TURÓ
|
|
|
|
|
|
|
|