Alejandro Esteban Torrent era un jove d’Adraén (nucli del municipi de la Vansa i Fórnols, Alt Urgell) a qui li agradava la muntanya i la música, doncs era un amant de l’acordió.

Fent el servei militar a la Caserna del Batalló de Caçadors de Muntanya de la Seu d’Urgell, el va sorprendre el cop d’estat franquista. Només tenia 19 anys. Mobilitzat per la República i des de la Seu d’Urgell, el seu batalló es va dirigir al front d’Aragó. Primer a Tardienta (Osca, agost de 1936) on va entrar en combat per primera vegada. Després participà en l’assalt frustrat a Singra  (Terol, gener de 1938) on va poder viure l’horror dels bombardejos de la legió Còndor, així com la por a perdre la vida, doncs Alejandro Esteban formava part d’una companyia de transmissions, una funció essencial i extremadament perillosa.

A la primavera de 1938, el front d’Aragó es va enfonsar. Les tropes franquistes van entrar a Catalunya i van ocupar Lleida (3 d’abril de 1938).

Alejandro Esteban va acabar al camp de concentració instal·lat a la Seu Vella. Allí es va retrobar amb el seu germà, Miquel Esteban, que molt malalt, va morir entre els seus braços (29 de març de 1939) . L’Alejandro, va tenir més sort i va poder sortir gràcies al certificat de llibertat (24 d’octubre de 1939) que, molt probablement, va obtenir gràcies a mossèn Albert Vives, que procedent de la Seu d’Urgell, va ser destinat com a capellà alferes al camp de concentració de la Seu Vella.

La història completa d’Alejandro Esteban es va donar a conèixer gràcies al programa “Quanta guerra” de TV3 emès el 29 d’abril de 2026.

“No m’estranya que no en volgués parlar” son les paraules de l’actor Roger Casamajor, net d’Alejandro Esteban.

https://www.3cat.cat/3cat/t3xc1-roger-casamajor/video/6399472/

Alejandro Esteban Torrent. Fotografia cedida per la família de Roger Casamajor.