La Guerra Civil a Lleida deixà imatges colpidores i records difícilment esborrables, especialment després del bombardeig que patí la ciutat el 2 de novembre de 1937. No hi hagué objectius militars per batre, sinó que les bombes es dirigiren contra la població civil. Moltes dones i nens que esperaven a l’entrada d’un mercat, a més d’una cinquantena de nens i alguns professors d’un centre escolar, foren part de les víctimes. Cinc mesos després, a finals de març de 1938, Lleida tornava a ser bombardejada. El dia 3 d’abril d’aquell any, els soldats franquistes entraven victoriosos a la ciutat.

A les acaballes d’abril del 38, la Seu Vella, que encara continuava funcionant com a caserna militar, també fou utilitzada com a camp de concentració i classificació de presoners a l’espera de ser evacuats a la rereguarda franquista. Fou el cas de Domingo Mora Orozco, que hi entrà el 12 de febrer de 1939 i en sortí quatre mesos i un dia després. Nascut l’any 1916 a Altea (Alacant), en Domingo compartí la fam i els maltractaments amb deu companys més també procedents de la mateixa població.

Aquest camp i presó situat al “Castillo Principal” deixà de funcionar com a tal l’agost de 1940, segons consta a la documentació conservada a l’Arxiu General Militar d’Àvila.

Foto superior: Domingo Mora Orozco (cedida per la família Mora)
Foto inferior: Fundació Catalunya-La Pedrera