Alfons III, conegut com el Benigne per haver estat un home assenyat, raonable i benèvol, és l’únic rei de la Corona d’Aragó les despulles del qual descansen en la Seu Vella. A l’època medieval la majoria dels monarques van preferir enterrar-se en els monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus.

Nascut a Nàpols l’any 1299, Alfons III el Benigne fou el segon fill de Jaume II el Just i Blanca de Nàpols. Durant el regnat del pare estigué al capdavant de l’expedició catalana que aconseguí la conquesta de Sardenya entre el 1323 i el 1324. Poc després va accedir al tron, concretament l’any 1327. El seu regnat fou curt, de només nou anys, ja que va morir a Barcelona a l’edat de 37 anys a causa de la malària.

L’any de la seva mort, el 1336, va ser enterrat en el convent que els franciscans tenien en aquella ciutat. Anys més tard, el seu fill, el rei Pere III el Cerimoniós, ordenava traslladar les  restes al convent dels Franciscans de Lleida i es complia així el que el seu pare havia deixat escrit en testament. Amb l’esclat de la Guerra dels Segadors l’any 1640, però, el convent fou saquejat i les seves despulles, escampades per terra. Llavors foren trasllades a la Seu Vella (1646), després a l’església de Sant Llorenç (1773) i, finalment, a la Seu Nova (1781), on van romandre fins que l’any 1986 l’Associació Amics de la Seu Vella, amb el suport de les institucions locals, va promoure el retorn de les despulles del rei a aquesta catedral, en considerar que la Seu Vella era el lloc idoni, atès que el rei s’hi havia casat en primeres núpcies amb Teresa d’Entença.

L’ossera, de factura moderna i sostinguda per dues mènsules lleonades, conté, a més de les del rei, les restes de la seva segona esposa, Elionor de Castella, i les de l’infant Ferran.