Amb 60 metres d’alçària, el campanar és el símbol indiscutible de Lleida i l’element més rellevant de la silueta urbana.

Inclòs dins de l’estructura del claustre i construït entre el segon terç del segle XIV i el primer terç del segle XV, és de planta octogonal. El seu gran atractiu és pujar al mirador, al qual t’hi porta una escala de caragol amb 238 graons. Un cop dalt, pots gaudir de vistes panoràmiques de la ciutat i del paisatge més proper.

A més de l’escala, el campanar queda configurat per una capella dedicada a sant Pau l’Eremita i sant Antoni Abat, amb entrada des del claustre. Damunt d’aquesta capella hi ha quatre cambres superiors que es veuen a mesura que puges per l’escala. La primera cambra es va destinar als sonadors, responsables de fer sonar les campanes, mentre que la resta de cambres es destinaren a la maquinària del rellotge i a les campanes, fossin horàries o no. Segons la documentació antiga, van ser onze les campanes encarregades d’anunciar els dies de festa i els de dol, per bé que avui només se’n conserven dues: la Silvestra i la Mònica. La Silvestra, fosa el 1418, marca el pas de les hores, mentre que la Mònica, de 1486, fa el mateix amb els quarts. 

Un conjunt de cinc campanes més, foses a mitjan segle XX, sonen plegades en festivitats assenyalades del nostre calendari. S’anomenen Bàrbara, Crist, Marieta, Meuca i Puríssima.