En una bona part dels capitells de l’església s’hi poden identificar éssers, reals o fantàstics, com ara lleons, dracs, centaures, grius i sirenes. Aquests éssers, habituals en els repertoris del romànic, amaguen sovint una voluntat adoctrinadora per part de l’Església, és a dir, que darrere de la majoria de les escenes representades en els capitells, hi ha continguts i missatges encaminats a imposar uns comportaments i uns models de vida concrets.
En el capitell que hem seleccionat, veuràs la lluita aferrissada entre un drac i un home armat amb escut i espasa. El drac, amb cara amenaçant, representa el mal mentre que l’home, malgrat anar armat, representa el bé. El capitell doncs, és un recordatori de la lluita constant que tant l’home com la dona medievals havien de mantenir al llarg de la vida contra els vicis i els pecats. Un missatge, fàcil d’entendre, però que en el context històric en què va ser creat, amaga una altra lluita, com és la de la pròpia Església contra tots aquells que suposaven una amenaça, i que eren, principalment, els càtars i els musulmans.
