El claustre de la Seu Vella, a més de d’estar considerat un dels més grans d’Europa per les seves dimensions, és un dels pocs claustres, també a nivell europeu, que excepcionalment, va quedar obert a la ciutat. Una singularitat doncs, que l’aparta dels claustres convencionals, ja que per definició, els claustres, són patis tancats. De fet, la paraula claustre deriva del mot llatí claudere, que vol dir tancat. Tot i així, tota la galeria sud-est, on ara et trobes, és un mirador fantàstic a la ciutat, al riu Segre i a l’horta de Lleida.
Malgrat que la documentació antiga no explica el perquè d’aquesta particularitat, cal tenir present que l’accés a la catedral es feia, habitualment, per la porta gòtica dels Apòstols, una porta que dona accés directe al claustre. Això vol dir, que per entrar a l’església, primer calia travessar el claustre, convertit així, en una plaça pública, que lluny del silenci, la meditació i el recolliment habituals, estaria ple de gent i d’una remor constant. Per tant, una bona manera de mostrar que el claustre de la Seu Vella no era com els altres, fou deixar-lo obert a la ciutat. Val a dir però, que com la resta de claustres, fou un gran cementiri, així com l’escenari de grans recorreguts processionals.
