La fortificació, plantejada i ampliada durant els segles anteriors, acabà de perfilar-se durant el segle XIX. Abans de l’esclat del conflicte, ja s’havia allargat la contramuralla del vessant sud-est del turó fins a la Llengua de Serp i s’havia construït un mur de tàpia al baluard del Rei que el dividí en dues meitats.
Durant el conflicte calgué reparar les destrosses que l’explosió del polvorí instal•lat a l’interior del Castell del Rei ocasionà l’any 1812. Malgrat tot, la intervenció més destacada d’aquest període fou el tancament occidental de la ciutadella amb la construcció d’una nova muralla entre la Punta de Diamant i la Llengua de Serp. La Porta del Lleó, a mig camí entre un baluard i l’altre, fou a partir de 1826 la nova entrada a la ciutadella.