A l’època medieval, passejar-te per l’altar principal, com ara estàs fent, seria impossible, doncs una potent reixa, pintada i daurada, t’ho impediria. La finalitat de la reixa seria la de protegir tots els elements de culte, i especialment, les relíquies que s’hi guardaven. L’altar quedava presidit per un monumental retaule gòtic d’alabastre policromat, obra de Bartomeu de Robió. Alguns dels fragments d’aquest retaule s’exposen al Museu de Lleida.

El que avui dia pots contemplar és un conjunt de pintura mural, molt deteriorat, però restaurat, amb diverses escenes al·lusives a la vida de Jesús i de la Mare de Déu. En mig de les pintures, veuràs un forat, que en realitat és un armari on es guardava la relíquia més famosa de la catedral, el Sant Drap, o el primer bolquer del nen Jesús.

A sota de les pintures localitzaràs una làpida escrita en llatí, on se’ns recorda que a l’any 1203 es va col·locar la primera pedra de l’església. I enfront de la làpida, a l’altre costat, el sepulcre gòtic de Berenguer de Barutell, canonge de la catedral. El sepulcre, obra de l’escultor francès Rotllí Gautier, permet fer-se una idea de com eren la majoria dels grans sepulcres monumentals que sabem, van omplir l’església en aquella època. Si t’hi fixes, tots els caps estan decapitats. Aquestes mutilacions i moltes altres, cal situar-les  dins del període militar patit per la catedral.