Amb la porta del Lleó, construïda l’any 1826, s’acaba aquest recorregut per la fortificació militar i alguns dels fets significatius que l’expliquen.

La porta del Lleó, presidida per un lleó que li dóna nom, esdevingué l’accés principal al recinte fortificat i tancament definitiu de la fortalesa per la banda de ponent. L’escut borbònic que la presideix incorpora els regnes de Castella, Lleó, la Corona d’Aragó, Sicília i Granada. Les flors de lis de la part central recorden la branca dels Anjou de la Casa de Borbó, mentre que la resta fa referència a la casa dels Habsburg, la Borgonya i el ducat de Bravant.

Amb la construcció de la porta, el turó quedava totalment clos i aïllat de la resta de la ciutat. L’aïllament es perllongaria fins a l’any 1948. Després començava una nova etapa marcada per la restauració dels dos únics edificis supervivents i la recuperació del turó com a espai de memòria i mostra d’una exemplar superació.