És l’edifici més destacat del conjunt monumental del turó que porta el seu nom i la seva silueta, l’skyline de la ciutat. És la catedral antiga de Lleida, però no l’única. Al centre urbà, al carrer Major, hi ha la Seu Nova. La fatalitat de l’una comportà el naixement de l’altra.

Definida com una de les millors produccions artístiques de l’arquitectura catalana del segle XIII, i per extensió de l’arquitectura medieval europea, la Seu Vella és una catedral singular que no deixa indiferent ningú. L’arquitectura comparteix protagonisme amb una escultura d’altíssima qualitat conservada en capitells, cornises, mènsules, portalades... Les importants restes de pintura mural conservades o les capelles construïdes per il·lustres nissagues o destacats membres eclesiàstics són, alhora, el reflex d’un edifici prestigiós amb un passat esplèndid.

Convertida en un destacadíssim centre artístic i en el referent visual d’una diòcesi rica, extensa i poderosa, la Seu Vella és, a més a més, una catedral carregada d’història.

Sobrietat, grandesa, espectacularitat... són alguns dels seus atributs. N’hi ha molts més.